Febrer

#2 Quico Pugés – violoncel

El Quico és un d’aquells genis que de tant en tant tens la sort de trobar pels camins de la música. Toca el violoncel de manera brillant, però també la guitarra, el contrabaix, i fins i tot la serra com demostra al video! A l’espectacle “Goodbye Barcelona” musical que vaig dirigir musicalment, vaig tenir el plaer de conèixe’l i compartir mil moments de talent, ingeni i humor a parts iguals, una barreja perfecte que em va deixar amb ganes de tornar a compartir experiències amb ell. I així va ser, content de la proposta, ho va donar tot interpretant, aportant, proposant, i en definitiva impregnant la meva peça del seu art. Format a l’ESMUC, va ser membre de l’orquesta de cambra de Vic, de la JONC, de la JONDE, i actualment és un dels components del Brossa Quartet de corda, de la companyia “ytuquepintas” i de “Com Sona”. Descubriu més a www.facebook.com/quico.p.suarez

 

Quico is one of those geniuses that you meet somehow from time to time along the music path. He plays the cello in a brilliant way, as well as the guitar, the double bass, and even the saw, as he does in the video! In “Goodbye Barcelona”, one of the last musical plays I’ve directed, I had the pleasure of meeting him and sharing many talent, ingenuity and humour moments. Then I realised I wanted to share more experiences with him, and that’s what happened. He was happy with what I proposed, and he performed marvellously, pervading my piece with his art.

He studied at ESMUC, and took part in Vic’s chamber Orchestra, in JONC, and also in JONDE. Currently he is one of the string Brossa Quartet members, as well as a member of the “ytuquepintas” company and “Com Sona”, too. Know more about him in http://www.facebook.com/quico.p.suarez

 

Dani Campos

Anuncios

#2 Sara Balasch – violí

Vaig conèixer a la Sara fa relativament poc, quan els dos acompayàvem a la Gloria Estefan durant la gala dels premis Onda 2013 celebrada al Liceu de Barcelona. A la tornada, mentres parlàvem de la nostra afinitat compartida per la música celta ens vam adonar que èrem tant veïns que haviem de tornar a trobar-nos pel que fos, com ara per gaudir de les jam sessions d’algun irish pub. No vaig pensar-m’ho dues  vegades i de seguida la vaig trucar per a que col·laborés en aquest nou episodi d’Una Cançó Mes. Ha estat una veritable sort perquè al primer take ja ho vaig percebre i tothom m’ha comentat el mateix: el seu so, junt amb el seu moviment i la imatge que projecta tenen un aura especial que suma moltíssima màgia al video!
De formació clàssica superior al Conservatori del Liceu, la Sara ha format part de l’orquesta JONC, la JONDE, el quartet de corda Zamak, quartet kalos, i quartet Mediterrània, entre d’altres. Coneixeu-la millor a www.facebook.com/sarabalasch

 

I met Sara not so long ago, when we were playing together for Gloria Estefant during the 2013 Onda awards at the “Liceu de Barcelona”. After having shared our passion for Celtic music, we decided that we had to meet again in a way or another, even if it had to be in an Irish Pub, enjoying one of its jam sessions. I didn’t think it over. I called her straight away. I wanted her to join us for the new song of Una Cançó Mes. I realised at the moment we finished the first take and so have much others. Everybody agrees with the fact that she has a special aura. Her sound, together with her movement and the image she projects, make the video much more magical!She has classical superior studies in the Conservatori del Liceu and she’s been part of the JONK and JONDE Orquestras, the ZAMAK string quartet, the Kalos quartet and Mediterrània quartet between others. Get to know her a little bit more!!! Http://www.facebook.com/sarabalasch

 

Dani Campos

#2 Pol Barbé – baix fretless

Hironobu Kageyama, La Porta dels Somnis, Manel Fuentes o recentment Encontats, són alguns dels projectes que he compartit amb el Pol al llarg d’aquests anys, sense comptar els que es van assajar però mai van sortir als escenaris, com ara “Chino Latino” o el fallit retorn de “Lengua Secreta”. De formació moderna i origens musicals força rockeros demostra, seguint la seva trajectòria profesional (Skamarlans, Vidal, Oriol Cors, Mr. Walking, Perwerther’s Original, Saltors, Mr. Soul, Raúl Pulido) que és un músic que s’adapta a molts estils i que combina el baix elèctric amb el contrabaix i el fretless si es requereix. Això també fa que tenir-lo a l’escenari et garanteixi la seguretat i tranquilitat necessària per saber que el concert anirà bé. Si voleu saber més sobre ell, visiteu la seva pàgina  www.facebook.com/pol.barbe
 

 

Hironobu Kageyama, La Porta dels somnis, Manel Fuentes, or recently Encontats, are some of the projects we’ve shared during these past years, without mentioning all the ones we rehearsed which never saw the light, such as “chino Latino”, or “Lengua Secreta”. Although he likes listening to rock music his professional career (Skamarlans, Vidal, Oriol Cors, Mr. Walking, Perwerther’s Original, Saltors, Mr. Soul, Raúl Pulido), demonstrates that he is able to play different music styles, combining the electric bass with the double bass and the fretless bass if necessary. Sharing scenario with Pol assures us that the concert will turn out ok. If you wish to know more about him, visit his facebook page. http://www.facebook.com/pol.barbe

 

#2 Alessio Arena – veu

Fa uns quatre anys, algú em va felicitar pel concert que vàrem fer els Llúmia la nit anterior al Nun-Art, al barri de Gràcia de Barcelona, comentant que invocàvem l’esperit de Nick Drake. Aquest era l’Alessio Arena, cantautor napolità que també tocaria uns dies després al mateix festival, de la veu del qual em vaig enamorar tan bon punt el vaig descobrir. Les seves cançons són poesia cantada, com els antics juglars pregonaven abans que la música es separés de la paraula recitada. Vaig escriure “Plou a la Lluna” pensant en el seu color original, aeri, ple de melismes, i us confesso que una eufòria profunda va sacsejar el meu cos quan fa unes setmanes la posàvem en comú per primer cop al piano del teatre del Raval. Als dos dies ja dinàvem mentres no em podia creure que l’enregistrament hagués passat tan ràpid.
L’Alessio és un artista de cap a peus, reconegut aquí i al seu país, també com a autor de noveles i textos teatrals.  No dubteu en visitar la seva web 
http://www.alessioarena.com

 


Four years ago, someone congratulated me for the concert Llúmia gave the previous night at Nun-Art, in Gràcia (Barcelona), and also said we summon Nick Drake’s spirit. This someone was Alessio Arena, a singer-songwriter from Naples. He would be playing during the following days at the same festival. I fell in love with his voice at the moment I heard it! His songs are sung poetry, like the ancient jongleurs proclaimed just before music got separated from the recited words. I wrote “Plou a la Lluna” thinking of his original voice colour, with air, full of different shades. I must confess: when, a few weeks ago, we sang it together with the piano available at the Teatre del Raval an euphoric sensation was spread out my entire body. Two days after we were having lunch together and I still couldn’t believe the recording had been so quick. Alessio is nothing else than an artist. He is recognised here, as well as in his country, not only for his voice, but also for his writing skills as a novelist and theatre plays writer. You can visit his personal web http://www.alessioarena.com .

Dani Campos

#2 Febrer | Alessio Arena · Plou a la Lluna

Fa unes setmanes, llegia uns poemes de l’Estel Solé quan vaig aturar-me aquí: “A les butxaques d’aquells anorac dels ays nouranta […]” i inspirat per aquesta frase vaig escriure la lletra i la música d’una cançó ‘Plou a la Lluna’ , imaginant-la al meu cap amb la increïble veu de l’Alessio Arena. Fa uns dies va fer-me una visita pel piano del teatre i va ser tan emocionant escoltar-la cantada per ell, que s’ha convertit en una nova entrega d’ Una Cançó Mes. Tant de bo la gaudiu!


Alessio Arena: veu
Pol Barbé: Baix Fretless
Quico Pugès: Violoncel i Serra
Sara Balasch: Violí
Dani Campos: Teclats, Glockenspiel, lletra i música
Victor Teller: Tècnic de so i mescla